La roba utilitzada es cotitza

Posted by David Bellaterra on 17 octubre, 2015 in art curiós | Short Link

El baix Manhattan es va transformar al llarg de tota aquesta setmana en un formiguer, amb les grans models de l’instant desfilant per les passarel·les amb els colorits dissenys per a la temporada de primavera. James Reinhert, però, veu el negoci a l’oposat: en lliurar una segona vida a peces de grans marques pràcticament noves abans que es quedin descurades per sempre en el fons del guarda-roba.


Reinhert és el conseller encarregat de ThredUp, entre els més grans portals dedicats a la revenda de roba i accessoris de segona mà. Les firmes de capital perill prossegueixen injectant diners en massa, tot i ser ja una companyia ben establerta. L’executiu va crear la societat fa 6 anys a Cambridge (Massachusetts) al costat de Chris Homer i Oliver Lubin. La seva seu està ara a la ciutat de San Francisco (Califòrnia).
La decoraciò i revenda de roba a Internet no és nova. Molt abans que sorgissin portals com ThredUp es recorria a l’aparador virtual d’eBay per penjar les peces que ja no s’empraven i també procurar treure-li uns dòlars americans ja abans de donar-la al Exèrcit de Salvació per alliberar espai. Això era quan eBay operava com una plataforma de subhastes, el que li va transformar en una mina per als caçadors de quincalla.

 


La pàgina web ThredUp és part integrant d’un moviment conegut com “consum compartit”, en el qual han emergit al llarg dels últims anys portals adreçats a joves professionals, singularment dones, que desitgen renovar la seva guarda-roba a un cost més que raonable. És, per si fos poc, un segment en el qual encara no està ficat Amazon, mes en el qual eBay prossegueix controlant bona part de les vendes.
Per aquest motiu no és casualitat que entre els aconsellis d’aquesta companyia es trobi Brian Swette, que va ser directiu d’Operacions d’eBay. Reed Hastings, creador del videoclub en línia Netflix, considerat entre els grans disruptors de l’era digital, és un altre dels aconsellis de ThredUP. Highland Capital, Trinity Ventures, Redpoint Venture i Highland Capital Partners van olorar fa un temps els diners.
Ara se’ls ha sumat Goldman Sachs Investment Partners, que acaba de liderar una ronda de finançament de 81.000.000 de dòlars americans. ThredUp es considera per aquest motiu com entre les webs en aquesta categoria del negoci de la moda millor finançades, amb més de 125.000.000 colectados. Els diners fresc que va captar ja va deixar obrir un segon magatzem a la costa atlàntica, per d’aquesta manera reduir els temps de lliurament.

 


La valoració de la companyia puja a cinc-cents milions. El pla de Reinhert és sumar altres 2 centres logístics i llançar una bel·ligerant campanya publicitària. Doncs malgrat el seu èxit entre els inversors, el seu negoci prossegueix sent ignot per al públic. I no està sola. Entre els seus contrincants es troben The RealReal, Tradesy, Threadflip, Vaunte, Poshmark, Gazelle, uSell, Nextworth, Twice i Shop Hers.
Ian Friedman, de GSIP Private Investment, explica que l’atraient d’aquest portal específicament és que prova que pot mudar la percepció negativa que per norma general té el consumidor cara els articles de vestir de segona mà. La meitat dels clients del servei de ThredUp no havia comprat roba utilitzada ja abans de percebre a casa la roba en les seves particulars bosses de lunars turquesa.
Cada portal li dóna un gir diferent per aconseguir-ho. El que distingeix ThredUp és que el venedor ha de manar ja abans el seu producte a la companyia per ser examinat i retratat. Els que no respecten les regles de qualitat, són vetats. La meitat de la mercaderia que reben és rebutjada. D’aquesta manera aconsegueix l’uníson lliurar uniformitat a tota l’oferta que es presenta al portal. En eBay és el mateix venedor és el que fotografia els seus productes i això crea cert desordre.

 


Tot aquest sistema té, però, un cost. Al pas que eBay es queda amb un deu per cent del valor de la venda, ThredUp és la que estableix el cost de la mercaderia que rep. La roba que s’ofereix a la pàgina està en perfectes condicions quan arriba a mans de l’usuari i el cost final que es paga és notablement més baix que en una botiga de marques tan populars com Gap, J. Crew o bé Calvin Klein.
Un terç dels seus clients del servei tenen uns ingressos anuals de cent dòlars americans. La companyia acostuma a abonar per la roba de segona mà en forma de crèdit per adquirir altres peces o bé accessoris al portal, o bé fa una transferència d’efectiu per via Paypal que acostuma a trigar uns quinze dies a arribar. La roba que no passa el control es retorna, es recicla o bé es destina a una organització generosa.
El portal va registrar pràcticament un parell de milions de visites el mes passat d’agost, al davant de set-cents un any ja abans. No és estrany en un instant en què les estadístiques mostren que un de cada 4 progenitors vestiria als seus fills amb roba de segona mà. La companyia no dóna més dades sobre el seu negoci en el que es refereix a vendes ni tampoc precisa si és rendible. Només assenyala que aquest veloç desenvolupament el portarà a contractar mil treballadors al llarg de l’any que ve.

 
Els analistes veuen viable que hi hagi dos grans companyies que es dediquin a la revenda de roba. Mas no considerablement més. Twice, que va estar recolzada financerament per Andreessen Horowitz, entre els grans líders de Silicon Valley, s’acaba de posar a càrrec d’eBay pel fet que era inútil de crear una base robusta de clients del servei per suportar per si mateixa. És el que tracta de fer Shop Hers amb Tradesy. Aquesta última va estar a puntet de desaparèixer fa un parell de años.Vestiaire Collective, un portal afí que marxa a Europa, així mateix prova fortuna en EU. També hi ha grans cadenes de roba que estan incorporant la revenda i el reciclatge en els seus models de negoci, al pas que altres marques experimenten amb programes condueixo per estimular un consum sostenible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Art català a ArtCatalunya.cat - Tots els drets reservats
No som part de cap organització. Això és un blog independent.